por regne » 02 Abr 2011, 01:49
Te lo voy a poner mas claro que veo que no lo pillas.
Proceso de creacion del Occitano escrito..y luego me demuestras que no es occitano y por que.
1. JURAMENT FEUDAL (1028-1047)
Juro ego, Radolf Oriol, filium Mirabile, a te Ragimundo, chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende, chomitissa, filiam Gilga. De ipssos chastellos de Aringo et de Oriti, go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si de Giriperto, meum seniore menus venerit per morte, go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende demandaré. Quamu aci est scriptu et omo ligere hic pote sí vos te[ n ]ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deum et sanctis suis.
2. GREUGES DE GUITARD ISARN, SENYOR DE CABOET (1080-1095)
Hec est memoria de ipsas rancuras que abet domnus Guitardus Isarnus, senior Caputense, de rancuras de filio de Guillelm Arnall et que ag de suo pater, de Guilelm Arnall; et non voluit facere directum in sua vita de ipso castro de Caputense che li comannà. Et comannà·l·en Mir Arnal que, en las ostes et en las cavalgades o Guilelm Arnal és ab mi, che Mir Arnall sí alberg ab Guilelm Arnal. Et si Guilelm Arnal me facia tal cosa que dreçar no·m volgés ho no pogés, ho ssi·s partia de mi, che Mir Arnall me romasés aisí com lo·m avia al dia che ad él lo commanné. Et in ipsa onor a Guillelm Arnal no li doné negú domenge ni establiment de cavaler ni de pedó per gitar ni per metre quan l·i comanné Mir Arnall. Et dixit mihi Guilelm Arnall, et coveng·m·o, che no siria mos dons ni ma folia per nullo ingenio. Et ego dixi ad Mir Arnall in presencia de Guilelm Arnall que de quant avia in Mir Arnall no me'n jachia re; et sicut in ista pagine est scriptum sic donavit Mir Arnall ad Guilelm Arnall. Et fuit rancurós de Guilelm Arnal e ssón·o del fil quar sí pres mils Mir Arnall che jo no·l li doné, e·l sí fed a ssi solidar e·l comannà a ssa muler et ad suo filio a chuit no·l doné hanc. Et rancur-me'n del castel de Caboded hon jo pris podstad per mal che Mir Arnall m'avia fait et dict a mi et a ma muler; e rredí·l a Guilelm Arnall aissí com jo·l·i avia comanad; et él redé·l a Mir Arnal et fed·l·en fer convenença che no m'estacàs dret eche no·l me fedés sens él. Et illum tortum que él me' n fed et dreçar no·m volg, jachí·l a ssuo filio et jo fuit rancurós del fil. Et fforonne judicis donads et aculids, et Mir Arnall fer no·ls me volg. Et fuit rancurós de Guilelm Arnall e ssón·o del fil, quar d'altra gisa a·n Mir Arnall si no com jo lo·ls doné. E ssó rancurós de Guilelm Arnal quar fed conveniencia de la mia onor ab suo fratre senes lo men consel e·l men sobud, et non·o laud ne non·o hautorg. E per ço non·o rancuré in vita de Guilelm Amal, quar non·o sub entro mortuum fuerit Guilelm. E ssón rancurós de Mir Arnall del castel de Caboded, quar n'ere mes e·l recobra d'altra guisa si no com lo s'avia; et són rancurós quar solida de la mia onor a Guilelm Arnal et ad sua mulier et ad suo filio; et són rancurós de les toltes e de les forces que fa en la mea onor del servici del kastel et del Pug, que ad illum non debent facere. Rancur-me'n de la cavalleria de Mir Guilabert qui no m'és servida. Rancur-me quar desmentist ma mulier ante me e, de las folias que li dexist davant me. Et rancurme de Mir Arnall de la casa de Boxtera che s'a presa e m'a tolta, et non debet abere nisi solum decimum. Rancur-me de I bou de Oliba d'Ares, e no·l·i vol redre. Rancur-me de I vaca de Guilelm Oler, no la vol redre. Rancur-me de la casa de Pere Baró, et tollit servicium et non debuit abere. Et rancur-me de Guilelm Arnal de Rivo Albo, que dedit a Mir Arnall senes meo consilio, et tu non i avias nullum stabilimentum sine mea consilio; et rancur-me'n de Mir Arnal quar lo pres sine mea consilio. He rrancur-me de Mir Arnal quar d'altra guisa elegit bajulum en la onor de Guilelm Arnal sii·no con él·o manna in suum testamentum. Et totas istas rancuras que avia de Guilelm Arnal et é de suo filio et de Mir Arnall sic relinquo ad mulier mea et ad Mir fiho meo. Et preco totos meos omines per fiduciam quam ego abeo in illos, et illos bajulos quam ego abeo electos in meo testamento per Deum et per fiduciam quam ego abeo in illos, que vos adjuvetis ad mulier mea et ad filio meo per pled et per gera tro lor dret los en sia exid.
3. JURAMENT DE PAU I TREVA DEL COMTE PERE RAMON DE PALLARS JUSSÀ AL BISBE D'URGELL (1098-1112)
Juro ego, Pere Ramon comte, fil de Valença comtessa, che, d'achesta hora enant, treva et paz tenré et amos omens tener la mannaré, axí co lo bispe feta la à escriure; et si negú mon ome de Pallars la au[rà] franta ne la fran, a Déu et al bisbe per destrénner e per redérce[r], aitoris l'en seré; et acsí com damont és scrit et hom líge[r]·i pod, sí o tenré et o atendré a Déu et al bispe senes engan, per Déu et ista IlIlor evangelia. Arnall Ramon similiter. Tedball Ramon similiter. Pere Guillem similiter. Bernard Guillem. R. Bernard. Pere Rodger. Rodlan Rodger. Ramon Pere. Ecard de Mur. Guillem Arnall de Basturç. Bernard Bernard de Tenrui. Berenger Borrell. Ramon Brocard. Od de Mur. G. Jozfred. Utalard. Ramon Guinaman. Girbert Amad. Rodger de Montanna[na]. Pepín de Girveta. Dalmaz Isarn. Pere R. de Pugcercós. Arnall Pere de Girveta. R. Mir de Clarmont. Arnall Rodger. Girber[t] Ug et suos filios. Berenger Ramon de Mur. Berenger Ramon de Liminnana. Pere R. de Terraça. Oliver d'Eroles. Martí Pere. Ramon Pere de Cellua. Ug de Guàrdia. Bernard Amad. Ramon Adalbert. Pere Ferrer. Pere Gid. Mir Ramon de Claverol. Vidià de Galiner. Ramon Pere de Talarn. R. Ramon de Orcall. Bernard Eriman. Bernard Ogger de Tenrui. Ber ... Ramon. Pere Ramon de Eril. Bertran At. Arnall Guilabert. Omnes isti juraverunt treguam et pacem
4. GREUGES DELS HOMES DE SANT PERE DE GRAUDESCALES (S. XII)
Zo són clams de tons los homens de Sen Pere de Escales, luin ni prob, que fan a Senta Maria e al bispe e a tot lo covent, d'en B. Dezvilar e de son pare, que an la casa de Sen Pere afolada e desfeita. E ogans com, primerament, per les sues oradures e per les sues folees e per lo feit seu que zel faie fo la casa de Sen Pere trencada e robada e cremada, e no per clam de Sen Pere ni de Senta Maria de la Set. Ahí ilex trasc-ne I libre que vené LX sol. a·n P. Vila, e trash-ne autre que vené a la Corit xx e v sol, perque, senors, l'esgléria n'é pis servida. Outra azò, a la onor venuda e·npignorada; e ogans com, in primis, los molins de Caned per cc sol. inpignora, e lo mas de la Sala d'Oora, que solie dar a Sen Pere, de pa e de vino e de carn, la meitad; e per LXX sol. que B. n'ag, torna·o a sensum, que no fóre obs, à la casa per M sol., e·l sensum d'aquel mas a·l mes in pignora. E an aüt los molins de la Corit e les joves e·ls quarts a mes in pignora per CL sol.. Ahí ilex les conamines que ssolien laurar, ab la joya, à tornades a sensum per ayer que·n pres, perquè III clergues que·i solien estar, ara no n·i esta for I, e aquel mor·i de fam.
Ara, senors, deIs hòmens de la onor que'n à ditans, perque los homens no poden sofere: primerament G. de Zamorera e A. Zafont e'n Arloví e·n Gerat; aquens tonts III, que n·à dita[ns, on nós som fort clamans. Ara, senors, ogans les malesfeites autres que zel fa en la onor: primerament II mases a Vilalta que roba per II vegades, e it fé bé de mal qui valg bé MCC sol.; et alia vice, veng a·z alberg d'en G. de Margenedes e menà-se·n zos porcs e·z bous e tot aitant cant i trobà, perquè zo mas ne valrà tonts temps meins, e n·é perdudo E anant veng e·l mas de la Muntad, vinguí II vegades e fa·i de mal qui valg cc sol. en diners; e an e an tornà·i, e·l mas ilex de la Muntada e pres l'ome e·l aver e la roba, e teng·o pres tot VI senmanes, e a cab de sis senmanes fet pleid zel ome, e fet-lo jurar manvés sus a Sen Cristòval de Buse que no sse·n clamarie; tot azò li fet a·quel om per nelet que no avie.
E anant veng I joven obestar, per nom Joan de Sen Climenz, que ere natural de za Corit, e pres-lo per queocom d'aver que·s avie, e pres z'aver seu; e com lo se·n menave pres [e él no volie anar, e per zo, car él no volie anar, pres-lo pez collons e cuida·l ociure, e teng-lo pres e fet-llo rembre, e ag-ne tot lo seu per nelet que él no avie; e can exí de son poder fet-lo jurar manvés que no se·n clamarie.
E anant los molins de Sen Pere de la Corit que foren cremans e·sderocants per lo feit d'él. E anant fa·ls en B. Degà autre mal als hòmens de la Corit: met-se en convenenza ab zos cavalers e ab los hòmens de pes qu·éls perfer dez seu; e sobre azò él no·ls atén re d'aquel feit. E vénen aquels sobre los hòmens de la Corit e pignoren los hòmens e són-ne robans, perquè los hòmens s'an a pagar aquel ayer. E anant à tengunds desvedats los hòmens de la Corit, d'entrada de Quaresma enzà per nelet que nós no avem.
Meins de tot azò a pledejants los hòmens de la Corit per sotreita d'aver, e no per nelet que en éls trobàs; e n·à agud de cada·ú, qui xx sol., qui xxx, qui x. E de tot azò som clamans nós, de tons aquests clams e de la casa d'Escales que él à desfeita; e atenemne a Senta Maria et al bispe e a tot lo covent que s'endrez tot aquest feit. E·n la guerra d'en G. de Belvezer e d'en G. de Sentafe donaren-se los fils d'en Bernard Degà, e zels tenien la casa en poder e desferen III mases ab en G. de Belver.
5. LLIBRE DELS JUDICIS (LLIBRE JUTGE) FRAGMENTO PRIMERO (PRIMERA MITAD DEL SIGLO XII)
en sua podestad ke si akil seran, mentre ke eren contra lur senior fezessen alcun mal, lur senior ki akels comennà et akil li feren alcun acatpe respòs et vazalos e composicion si fossen trobads en colpa. De akeles res ke marid e la uxor conkístan ensems quan són ajustads. Quant equal en dignitad o mediocritad la persona del marid et de la uxor no kal guisa e consedent ajunta et ensems auran alcunes sors acrexen et enadexen e feren. Àlias sors deuen ser de l'uns de illos aja majors res d'anobra o de alod una res prenda tanta part ditas sors en adiments elexs. Àlias quant és a la facultad del aüd o la possession debita és o ayuda de acstal guisa ke si egual és lur ayer fos o ces coses si sobre són, no prénnan contention de entenpransa ke greu és a kosir, ke lur facultad si la puxa hom coneguar kela com la una part no sia major de l'altra. For si·l cabal de la facultad de cel un sobrepuja la possibilitad de altre segons la graneza de la possession akela agsí se deu ayer serà la division de la akela part divísia lo marid a la mulier sobreviu farà de altre aunila o lexar a sons filios o sons hereds pròprios o licencia sera fer ke volrà de akela part. Akesta forma de ordinacion et en marids et en uxors sarà a custodir d'akeles res, on scritures són ensems fetes en nom damsdús, segons la condicions de la scriptura e la divison de les res e la possession del dret ad ke pertenga ad ilIos. Akelò ke·l marid acapta de logres de estrans hòmens o acapta en cavalcada o en host o de donacion de prínceb o de son padron o de sons amigs, li seus hereds o auran ab entegre o plena podestad sera ad illos, ke licència àjan fer d'akelo, ke volran. Atrestal licència serà a les muliers ke fàcian si acaptaren alcuna res per donacion de qualsque. Com pod hereditar enfant ki nad fo de fresch. Contencion an molts hòmens si deu hereditar lo enfant ki de fresch és nad et akí elexs de prob és mort. E per akesta cosa ke sia adabert als proxmes parents la succession de la hereditad d'akel enfant, provad deu ésser si verament fo clara la sua vida, ke no fos avortadiz, e ja viskés pog temps provad deu ésser si fo batejad. Akel o akela ki nexerà no aurà hereditad d'altra guisa si doncs pos ke nad és o nada, si baptisterio no recebren e sia comprovad ke viskés per spacio de decem dies, ke·l padre o la madre ki vol aver
FRAGMENTO SEGUNDO (1180-1190)
... rament los pregà qe subscriptors fossen en aquela escriptura e leialment la roboressen en loc d'aquel qui moria. E quan axí serà fait e jurat per aitals quatre guises, com diz és, unaquegua guisa com se deu cader en son loc, los tests, per l'afan de lur lavor que·i trairan en jurar et en altres coses, ajen-ne la trentena part de l'aver del defunt en los diners e mancuses o lo valent, exés alods (?) e terres (?) e àureas e quarts qe pertaien als ereds del defunt per successió. Et aqel[s] tests enfre sis meses ajen cura que o acunplen ad aqel a ad aquels a cui deu ésser d...t al ordenar, l'aver del defunt ... ans qe sis meses sien passats ... a cui comandat és, afan-se ... lo decret així com en leg ... així com és dit, sapien ... auran feita com f[alsar]ies (?) s...m ... e perduda, exés si poden provar que per frau o per galindansa d'altres omes o per mandament reial foron encombrats qe non o progron ademplir, aicelò enfre sis meses.
La voluntat del defunt scrita depòs que fo mort, enfre sis meses sie publica[da].
Volontat d'aqel o d'aqela qe testa en sa vida, depòs sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquel a voluntat del defunt, tant compona de so propri aver ad aqel[s] a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scriptura, de la res del defunt.
Si aquele qui fez la escriptura és mort, can sia sabut qe él la fezés.
Totes escriptures, si tot el faitor (?) qui...
6. HOMILIES D'ORGANYÀ I DE TORTOSA
HOMILíA DEL MIÉRCOLES DE CENIZA
(FINAL DEL SIGLO XII O PRINCIPIOS DEL XIII)
[TEXTO PROVENZAL DE TORTOSA]
V. Sermo [in] quadragesima
«Convertimini ad me in toto corde vestro in jejunio et fletu et planctu, et scindite corda vestra et non vestimenta vestra, ait Dominus omnipotens.» Sennor, aujaz que Nostre S. nos amonesta él meteix, e cosí nos apela dolsament. Tornaz-vos a mi, zo diz Nostre S., en trastot vostre cor. Non diz micha en la meitat, mais en tot lo cor. Per zo diz primerament que on si deu tornar ad él de bon cor, car del cor eixon totas las malas obras que son faitas: primeramen son pensadas e poixas son mesas en obras: «Quia de corde exeunt cogitaciones male, homicidia, adulteria, fornicationes, mendatia, perjuria, cupidicia, avaricia», e tug li mal del mon. E per aizò diz: «Convertimi ad me in toto corde vestro». Car si ben non si torna hom a Nostre S. de cor, non farà ja ben d'altra causa. Cant él diz de trastot son cor, demostra que de trastot son peccat si deu a Deu tornar. Car si pren sa peniténcia d'un peccat que aja fait d'omen que aja mort, e los autres i retén, pauc li val. «Quid prodest viro si tota domus claudatur et unum foramen in ea relinquitur unde ab [h]ostibus violetur?». Quals pros es ad ome que ben clau sa maisó et i laissa un pertús per on li lairón lai intron e raubon la maisón? Quals pros es ad ome que a pres altrui aver, o per engan o por laironiei o per tolta o per fals jujament, e pren sa peniténcia, e non red ren ad aquel [eui a pres 1'] ayer? Pauc pro li ten. Peniténcia en cuja penre, e non la·n pren. Car so diz Nostre S.: «Si offers munus tuum ad altare, vade prius reconciliari fratri tuo». Si tu te vols tornar a mi, zo diz Nostre S., e mi vols ren donar del teu, vai-te premeirament acordar ab ton fraire eui mal as fait, ear enans non recebria ni te ni ton don. Et aiso aferma saint Augustí: «Si res aliena propter quod peccatum sit, eum reddi possit, non redditur, penitencia non agitur set fingitur, quia non dimittitur peccatum nisi restituatur ablatum, si reddi possit». Zo diz que Deus non perdona pas lo peccat ad omen que aja altrui ayer si no·l red, si far o pot, e ssi far non o pod, si·l quer mercè. Sennor, bon es altrui avers a penre, mais mals es a rendre. Zo trobam, «in homeliis beati Gregorii», que uns monges quant dec morir devezí tot son aver el departí, eixets dos besans que i oblidet, e per aquels dos besans dec èsser perduz, e ested tres dias en pena, e per aizò diz Nostre S. a nós: «Convertimini ad me», tornaz-vos a mi en tot vostre cor, en dejuni, en plorar, en plàner et en trencar vostres cors. Trencar manda lo cor per aizò que om deu tolre las malas cogitacions e·ls peccaz de si. E quals que peccaz ajam faiz entrò aicí e qualsque falimens, ara en la sancta Caresma de Nostre S., nos devem tornar a Deu ab almoinas et ab obras qu·en fazam. Oi es le primer dia que devem dejunar, e deu se om esforsar d'almoinas a far e de ben. «Gregorius dixit: Quoniam tale est jejunium sine elemosina quale es[t] oleum sine lucerna.» Aitals és dejunis senes almoina, a cel que far la pot, quals olis ses foc. Nostre S. dejunet XL dies e XL nuits. Per acò si comandero li saint apòstol que foro en Roma que toz omes que far o poiria dejunès d'aquest dia d'oi tro a la Pascha, eixets los dimenjes, per aizò que a ditmenje ressucitet Nostre S. de mort a vida, e cascús om presés sa peniténcia de son preveire en aquests IIII jorns que són tro a dimenje, per zo que tota la caresma dejunesson, e tot lo ben que farion d'aquí enant fezesson per peniténcia. E mandero que neguns om non i manjès carn ni sanc per obs que li fos; mais si om era malautes, manjes do as vez, e non manjès sí manjars caresmals hoc. E manderon que om destreixés la carn de sas voluntaz a far e que negús hom, d'aquest dimenje que es passats tro a la Pascha clausa, non fezés batala ni sagrament ni juzizi ni non portès hom armas per mal a far, mais estès en peniténcia. E manderon que oi en aquest dia gitesson li avesque e li preveire et aquil qui far o devon los peccadors e las peccariz que estesson fora gleisa, tro al digous de la cena que tornesson en gleisa; e que tuig homen e totas femnas presesson cenra ad aquest dia d'oi. Ara devez saber per qué hom pren cenra er per qué geta hom los penedens de gleisa. Per aizò deu penre la cenre, que sa membransa es de mort. Cant om és morts et es mes en la fossa, sí li geta lo preveire o·l diaque de l'aiga benedeta de sobre e poi s geta-li om la terra. E qui pren la cenra en aquest dia d'oi, membrar li deu d'aquesta soboltura, que zo dizon li preveire cant pauson la cenra e·l cap: «Memento quia cinis es et in cinerem reverteris». Membre ti, zo dizon, que tu est cenres e pols et en cenre et en pols tornaras. Non ajas ergul. «Qui superbis terra et cinis?» Comandat fo en la lei vela que presés hom lo sanc del boc e·l sanc del vedel que om avia adug a ssacrifici e presés om la cenra de la vedela que era arssa al sacrifici, e preséss·o lo preire tot ensems e meséss·o en l'aigua e ssenes la e gites ne a tot lo pobol ab l'isop, e qui seria mulats d'aquel[ a] aiga benezecta, sí fos lavats de sos peccaz. E per aquela significansa devem oi penre aiga benezecta e cenre. Car així con aquela genz crezia esser sanctificada per aquel a aigua benezecta e per la cenre, eixament devem nos creire que per aquel[a] aigua benezecta e per la cenra siam purgaz de nostres peccaz, aquil qui ben son confès et estau en peniténcia. Los penedents geta hom de gleisa per zo cor Adam fo gitaz de parazís per son peccat, et anc tornar no i poc tro que for [sic] morz e ac faita sa peniténcia V milia ans; ni anc non ixí tro a la passió de nostre S., que el mezeix l·en traix. Eissament hom qui està longuament en peccat si lonna de la gleisa de Déu, e tornar non i pot si per gran peniténcia non e per la misericòrdia de nostre S. Lo dia de la cena torna hom los penedenz en Sancta gleisa, per zo que ad aquel dia lavet nostre S. los pes als apostols; e lavet lur las armas e los corses e donet lur lo seu cors, aquel que liurat a passió per nós e per redemptió de nos tres peccaz. Sennor preguem nostre S. que él non dón far celas obras en aquesta Caresma per qué la sua amor puscam aver.
[Texto de Organyà]
Feria IIII in cap. de jejunio
«Convertimini ad me in toto corde vestro, in jejunio et fletu et plantu, et scindite corda vestra, ait Dominus omnipotens.» Seinors, audir e entendre devem Nostre Seinor per la Sancta Scriptura, e com nos apela dolzament: -Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, ab tot vostre cor e ab tota vostra pensa. No dix mica ab la meitad del cor, mas ab tot lo cor; per què quar del cor ixen totes les obres que són feites: primerament són pensades, e pux són messes en obra. «Quia de cor exeunt male cogitaciones.» -Del cor ixen males cogitacions, homicidis, adulteris, fornicacions, monzonges, perjuris, cobeezes, avaredes e tots los mals del món. E per aizò dix Nostre Séiner: «Convetimini ad me in toto corde vestro». -Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, de tot vostre cor; car si bé no·s torna om de bon cor a Nostre Seinor, non o farà d'altra causa. Quan él dix: «de tot lo cop», demostra que de totz sos pecadz si deu om partir; car si pren om penitencia de sos pecatz, si·ls a feits d'om que aja mort e altres moltz, e·n reté ab si negú, pauc li val sa penitencia, així com dix: «Quid prodest viro si tota domus claudatur et unum relinmatur in ea foramen?» -Qual prod té ad om, zo dit, qui ben tanca sa casa o son castel e i laxa un trauc on éntran los laires e rauben lo castel e la maisó? Qual prod és ad om qui à pres altrui aver o per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament, e pren sa penetència e no [ren] aquel ayer? Pauc prod li té aquel a penitència: et él la cuide pendre o no la pren. E per zo dix Nostre Séiner: «Si oferes munus tuum ante altare et recordatus fueris quia frater tuus abet aliquid versum te, relinque ibi munus tuum ante altare; vade prius reconciliari fratri et tunc veniens oferes ante altare». -Si tu vols a mi venir, zo dix Nostre Séiner, e tu·.m vols ren donar del teu, va-te primerament acordar ab ton proxme a cui mal auràs fait, car enant no redebria tu ni ton do. Aixo afermà Sent Agostí: «Si res aliena non reditur, propter quam pecatum sit, cum redi posit, penitencia non agitur». aizò dix que no perdonaria Déus pas lo pecad ad om que aja altrui ayer, si no·l red e no sse n'acorda ab él si far o pod; e si far no o pod, sí li clam merce. Seinors, bo és altrui ayer a pendre, mas mal és a rendre. Qar així o trobam en la homelia de Sent Gregori, que ú monge fo e quan se dec morir, devezí tot son ayer e partí·l, estirs dos besans que li oblidaren; e per aquels dos besans deg ésser perdud en infern e estec-ne XXX dies en pena. E per aizò dix Nostre Séiner: «Convertimini ad me in toto corde vestro in jejunio et fletu et plantu et scindite corda [vestra] et [non] vestimenta vestra».
-Tornad-vos a mi de tot vostre cor, en jejuni e en oracions e en plorar e en plànier e en trencar vos tres corso Trencar manda lo cor per aizò que om se tola les males cogitacions e·ls pecatz de si. E quals que peccads aja om faitz entrò aizí, ne quals que falimentz, ara en la Senta Quaresma de Nostre Seinor nos devem tornar a Déu ab almosnes e ab vigílies e ab oracions e a[b] bones obres que fazams. E per aizò, seinors, clamem mercè e misericordia a Nostre Seinor que él nos do a fer zeles obres per que la sua amor puxam ayer al exir d'aquest segle.
«Quod ipse prestare dignetur qui cum patre.»
